L'Anna Frank és una nena de tretze anys que viu a Holanda i que pel seu aniversari li regalen un diari. Ella, tot i que ho té tot -uns pares i una germana que es diu Margot que l’estimen molt, amigues, no li falten amics, un diari-, no té la seva amiga de l’ànima. La seva millor amiga no existeix. Aleshores, s’inventa la Kitty i li explica les seves coses en el diari, com si fossin cartes. En aquell diari, l'Anna explica com els nazis alemanys van prohibint coses als jueus i com aquests s’han d’amagar per sobreviure.

Arriba un dia, exactament el 12 de juny de 1942, que s’han d’amagar a sobre el despatx del seu pare. La Miep i els companys de treball del seu pare els ajuden, els porten menjar, roba i els amaguen darrera una porta secreta, que, per dissimular, tapen amb una estanteria. Ells no poden fer soroll des de les 10 fins a les 12, ja que hi ha uns obrers a baix i podrien sospitar.

Al principi, nomes són la família Frank, però desprès ven la família Vaan Daan: els pares i un fill, en Peter. L’Anna no suporta a la senyora Vaan Daan, s’esbronquen i discuteixen i la mare de l’Anna sempre dóna la raó a la Senyora Vaan Daan perquè així no hi hagi mal rotllo. L’Anna ia no pot aguantar més i sempre desconnecta a les golfes, amb el seu diari.

Acaba venint un persona més a l’amagatall: el dentista de la ciutat, el senyor Dussel, que comparteix habitació amb l’Anna. A ella, no li fa massa gracia compartir habitació amb ell, el seu gat i el seu gos però al final s’acaben entenent. Amb el pas del temps, fa 14 anys i li regalen unes sabates de tacó, un llibre de mitologia, un pot de iogurt i xocolata. S’enamora d’en Peter i acaba sent el seu xicot.

El 4 d’agost de 1944 van ser detinguts a causa que va ser molt sospitós que la Miep encarregués 8 caixes de maduixes i el de la tenda va anar a dir-ho a la policia. No van poder agafar gaires coses, i l’Anna es va deixar el diari allà sense voler.

L’Anna i la Margot van morir malaltes en un camp de concentració i l’únic que va sobreviure va ser Otto Frank, que va tornar al seu despatx a agafar el diari de l’Anna i complir el seu somni de ser escriptora, el va publicà, com un llibre i així es va saber com una nena de 14 anys, amb només 4 parets va sofrir tan.

Van acabar separant a les famílies en diferents camps de concentració:

  • Peter: Mort al camps de concentració de Mautgaussen, maig de 1945
  • Petronella Vaan Daan: Morta de camí al camp de concentració de Theresienstadt, abril de 1945.
  • German Vaan Daan: Mort al camp de concentració de Auschwitz, desembre de 1944
  • Albert Dussel: Mort al camp de concentració de Nevengamme, desembre de 1944
  • Edith Frank: Morta al camp de concentració de Auschwitz-Bikenau, gener de 1945
  • Otto Frank: Va sobreviure al camp de concentració de Auschwitz.
  • Margot Frank: Morta al camp de concentració de Bergen-Belsen, Març de 1945
  • Anna Frank: Morta al camp de concentració de Bergen-Belsen, Març de 1945

Plantejament:

Anna Frank comença el seu diari el 12 de juny de 1942, és el seu millor regal d’aniversari. Encara que té molts amics li falta "la seva millor amiga" i per això s’inventa a Kitty hi ha ella li explica tot el que els passa des que compleix 13 anys, explica com els nazis alemanys van prohibint coses als jueus i com s’han d’amagar per sobreviure.

Personatges:
Protagonista: Anna Frank
Personatges secundaris:La seva família, la família Vaan Daan, i un home solter.

Fragment que mes m’ha agradat:

Podríem tancar els ulls davant tota aquesta misèria, però pensem en els que eren estimats, i per als quals temem el pitjor, sense poder socórrer.
En el meu llit ben abrigada, em sento menys que res quan penso en les amigues que més volia, arrencades de les seves llars i caigudes a aquest infern. Em fa por el pensar que aquells que estaven tan pròxims a mi es trobin ara en mans de gent que no tenen pietat, i fan sofrir als que jo estimo, els més cruels del món. Per d’única raó que són jueus.

Opinió personal:
M’ha agradat tot el seu diari, perquè és una història real que explica el que vivien els jueus en aquesta època.
El que menys m’ha agradat es el final en què l’Anna mor amb totes les seves il·lusions al camp de concentració, no s’ho mereixia. Els hi recomano al públic de 11 a més, m’ha agradat perquè aquest gènere, els drames del llibre són dels que més m’agraden.

Puntuació: La meva puntuació de l'1 al 10, és de 10