A quest nou curs que s’ha iniciat, molts dels instituts de Catalunya han començat a fer jornada intensiva. Aquesta mesura s’ha dut a terme per millorar el rendiment dels alumnes i per ajudar a fer front a la crisi evitant el menjador escolar, estalviant llum, aigua, servei de neteja, etc.

Molts pares no estan d’acord amb aquesta mesura, ja que no tenen amb qui deixar els seus fills mentre ells treballen. Però, amb dotze, tretze, catorze anys, aquests “nens” no poden quedar-se sols a casa? Jo, com a estudiant, i com a adolescent de catorze anys, crec que alguns pares són massa sobre protectors i confien molt poc en els seus fills.

Els estudiants estem molt contents amb els resultats que estem obtenint gràcies a la jornada intensiva. Tenim molt més temps per estudiar i per cultivar-nos ja que, amb el nou horari, tenim més temps per ampliar els nostres coneixements fent activitats extraescolars. Un cop acabada la feina de l’institut i les activitats extraescolars tenim temps per al nostre oci, una cosa molt necessària per descansar de la rutina.

Catalunya, fins aquest curs, era l’única comunitat autònoma d’Espanya on els seus instituts no feien jornada intensiva. L'alumnat ja feia molt de temps que desitjava que això canviés ja que veia com, a la resta del país, els estudiants treien millors resultats que nosaltres ja que tenien més temps per dedicar a l’estudi.

Molts estudiants aprofitaran aquesta oportunitat per treure el màxim de bons resultats que puguin, però, tots sabem que els alumnes que mai s’han esforçat ara serà molt difícil que ho facin tot hi que seria un bon moment per fer-ho aprofitant el temps que tenen.

Durant anys els alumnes em estat sotmesos a moltes hores seguides d’estudi, a molta feina i poc descans. Ara, el nou horari ens permet descansar cada dues hores i això ens ajuda a anar més desperts a classe, a estar més atents i a anar més animats a l’institut, amb més ganes d’estudiar. Tot i que molts alumnes es queixen de que tenim poca estona d’esbarjo, jo crec que tenim el temps just per desconnectar i relaxar-nos i, així, anar amb més ganes a les classes següents. Abans, teníem que estar tres hores seguides fent classe i era molt dur. La nova estructura de l’horari ens ha anat molt millor.

El professorat, veient com està progressant el curs, també està bastant content amb els resultats que l'alumnat està donant.

Definitivament, aquest nou horari és molt afavoridor pels estudiants en tots els sentits. Tenim més temps per estudiar i, a causa d’això, som conscients que podem obtenim millors resultats.

Aida Cruz / 4t B

 

Se n’ha anat un dels grans

A la matinada del 27 de febrer d’aquest any va morir un dels membres de la Resistència francesa, un dels redactors del Drets Humans, autor del Best séller ¡Indignaos! i un gran defensor de la justícia i del poble: Sthéphane Hessel.

Sthéphane Hessel va néixer a Berlín el dia 20 d’octubre de 1917. Junt amb el seu pare, mare i germà van immigrar a París al 1924. Dos anys després de començar a cursar a l’Escola Normal Superior de París i de rebre les idees del professor Maurice Merleau-Ponty i de Satre (que el van influir molt al llarg de la seva vida) va deixar la universitat i va ingressar a la Resistència francesa tot just començava la Segona Guerra Mundial. A la Resistència, va ser empresonat, però va aconseguir fugir a Londres on va establir-se a la França Lliure del general De Gulle al març de 1941. En els últims anys de la guerra, va ser capturat per la Gestapo i empresonat en el camp de concentració de Buchewald on aconseguí escapar canviant-se la identitat per la d’un mort.

Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial torna a París i exerceix com a diplomàtic a les Nacions Unides, on aconsegueix ser un dels redactors dels Drets Humans al 1948.

En els seus 92 anys de vida, Hessel va escriure “Indignaos”. En aquest llibre de tant sols 32 pàgines, Hessel ens mostra el seu ideal humanístic i revolucionari que porta dins i diu als joves actuals que s’indignin pels motius que ells mateixos vulguin, que s’indignin contra l’Estat, contra tot allò que durant tot el segle XX ha costat tan d’aconseguir i actualment penja d’un fil, com la democràcia, o contra el poder dels diners sobre les persones, amb la gran diferència entre rics i pobres, ja que la indignació és un dels valors més bons que posseeix el ser humà , junt amb el compromís que el segueix, per això ens diu: "Us desitjo a tots, a cadascun de vosaltres, que tingueu el vostre motiu de indignació. És una cosa preciosa. Quan alguna cosa ens indigna, com a mi em va indignar el nazisme, ens tornem militants, forts i compromesos. Tornem a trobar-nos amb aquest corrent de la història, i el gran corrent de la història ha de perseguir per cada un, aquest corrent ens condueix a més justícia i llibertat, però no a la llibertat incontrolada de la guineu al galliner. Aquests drets, recollits el 1948 en un programa de la Declaració, són universals ". Anomena el conflicte entre Palestina i Israel per parlar sobre la violència; creu que el camí de la no violència és el que hem de saber prendre els humans i que l’únic medi per aturar-la és no crear-la i la confiança i l’esperança a no fer-la.

"La no-violència és el camí a seguir, tant per part dels opressors com per part dels oprimits"- diu Hessel.

Com a mostra de la seva indignació, Hessel explica que la segona meitat del segle XX ha sigut una època de grans avanços i progressos, com la caiguda del mur de Berlín, la descolonització o la destrucció de l’Imperi Soviètic, però els anys d’inicis del segle XXI estan sent desastrosos políticament, econòmicament i socialment.

Finalment, Stéphane repassa tot el que ha citat en el seu llibre: la indignació com a via per canviar el món i la no violència com a l’únic camí.

Stéphane Hessel és considerat un lluitador, un pensador i un gran indignat que junt amb altres persones com ell han intentat, i aconseguit, canviar el món per millorar-lo.

Crear és resistir, resistir és crear”. Stéphane Hessel

Júlia Tena Mensa (4t ESO B)