Se n’ha anat un dels grans A la matinada del 27 de febrer d’aquest any va morir un dels membres de la Resistència francesa, un dels redactors del Drets Humans, autor del Best séller ¡Indignaos! i un gran defensor de la justícia i del poble: Sthéphane Hessel. Sthéphane Hessel va néixer a Berlín el dia 20 d’octubre de 1917. Junt amb el seu pare, mare i germà van immigrar a París al 1924. Dos anys després de començar a cursar a l’Escola Normal Superior de París i de rebre les idees del professor Maurice Merleau-Ponty i de Satre (que el van influir molt al llarg de la seva vida) va deixar la universitat i va ingressar a la Resistència francesa tot just començava la Segona Guerra Mundial. A la Resistència, va ser empresonat, però va aconseguir fugir a Londres on va establir-se a la França Lliure del general De Gulle al març de 1941. En els últims anys de la guerra, va ser capturat per la Gestapo i empresonat en el camp de concentració de Buchewald on aconseguí escapar canviant-se la identitat per la d’un mort. Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial torna a París i exerceix com a diplomàtic a les Nacions Unides, on aconsegueix ser un dels redactors dels Drets Humans al 1948. En els seus 92 anys de vida, Hessel va escriure “Indignaos”. En aquest llibre de tant sols 32 pàgines, Hessel ens mostra el seu ideal humanístic i revolucionari que porta dins i diu als joves actuals que s’indignin pels motius que ells mateixos vulguin, que s’indignin contra l’Estat, contra tot allò que durant tot el segle XX ha costat tan d’aconseguir i actualment penja d’un fil, com la democràcia, o contra el poder dels diners sobre les persones, amb la gran diferència entre rics i pobres, ja que la indignació és un dels valors més bons que posseeix el ser humà , junt amb el compromís que el segueix, per això ens diu: "Us desitjo a tots, a cadascun de vosaltres, que tingueu el vostre motiu de indignació. És una cosa preciosa. Quan alguna cosa ens indigna, com a mi em va indignar el nazisme, ens tornem militants, forts i compromesos. Tornem a trobar-nos amb aquest corrent de la història, i el gran corrent de la història ha de perseguir per cada un, aquest corrent ens condueix a més justícia i llibertat, però no a la llibertat incontrolada de la guineu al galliner. Aquests drets, recollits el 1948 en un programa de la Declaració, són universals ". Anomena el conflicte entre Palestina i Israel per parlar sobre la violència; creu que el camí de la no violència és el que hem de saber prendre els humans i que l’únic medi per aturar-la és no crear-la i la confiança i l’esperança a no fer-la. "La no-violència és el camí a seguir, tant per part dels opressors com per part dels oprimits"- diu Hessel. Com a mostra de la seva indignació, Hessel explica que la segona meitat del segle XX ha sigut una època de grans avanços i progressos, com la caiguda del mur de Berlín, la descolonització o la destrucció de l’Imperi Soviètic, però els anys d’inicis del segle XXI estan sent desastrosos políticament, econòmicament i socialment. Finalment, Stéphane repassa tot el que ha citat en el seu llibre: la indignació com a via per canviar el món i la no violència com a l’únic camí. Stéphane Hessel és considerat un lluitador, un pensador i un gran indignat que junt amb altres persones com ell han intentat, i aconseguit, canviar el món per millorar-lo. “Crear és resistir, resistir és crear”. Stéphane Hessel Júlia Tena Mensa (4t ESO B) |