El ball de Pastorets és un dels balls més antics de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Està documentat des de l’any 1802, però els seus orígens reals es troben encara més enrere, en una dansa de moros i cristians de l’època medieval que representava la lluita entre la gent del món rural i la de la ciutat.

Antigament, el ball de pastorets era un ball parlat en què apareixien els personatges del capità, el majoral, el rabadà i cinc pastors. L’estructura del ball del Pont i bóta era una construcció de guerra en la qual s’enfilava el capità per anunciar la victòria després d’una lluita i encara es conserva actualment per bé que amb alguns canvis. Actualment en el Pont i bóta hi trobem l‘únic rastre que queda de la característica de ball parlat amb la qual comptava aquesta dansa, quan algun dels balladors puja a la bóta i crida el vers “Gloriós Sant Fèlix que de Vilafranca n’ets patró i visca la Festa Major” i la resta del ball i també el públic responen amb un “Visca!”.

Amb el pas dels anys, el ball va anar adquirint significats diferents fins que al segle XIX es va començar a relacionar amb la figura del pastor i es va convertir en una dansa rural en què les espases que s’empraven antigament es van substituir per bastons. La mescla i la variació de les característiques que formaven la dansa a l’edat mitjana i al segle XIX han donat com a resultat el ball de Pastorets tal i com el coneixem avui en dia. Al segle XX el ball va desaparèixer durant un temps, però es va recuperar l’any 1981 i per això l'any 2011 es va celebrar el 30è aniversari.

Les danses que fan per la Festa Major són: la Ela, la Barrejada, la Samalé, la Pont i Bóta, la Marejada i la Cleda.