|
|
L’INS Alt Penedès incorpora un robot articulat d’alta tecnologia
El nou aparell, valorat en 14000 euros, s’incorpora a la col·lecció d’automatismes amb què compta el centre
Damià Méndez,
professor del Departamemt Elèctric de l'Institut Alt Penedès
L’INS Alt Penedès ha incorporat un nou membre a la família, i es tracta d’un robot articulat de primer nivell, molt similar al que es pot trobar en moltes empreses de sectors clau de l’economia, com l’automòbil i la manipulació d’aliments. És una màquina de petites dimensions si tenim en compte el que es porta a la indústria, però molt avançada tecnològicament, com ens explica Damià Méndez, professor de cicles formatius de l’institut. “És un braç robòtic antropomòrfic, de sis eixos, que s’assimila pel que fa a l’estructura i mobilitat a un braç humà”, instrueix el professor. Aquest braç té un paràmetres de programació que es poden introduir des de la consola que porta incorporat o des de l’ordinador, de manera que la seva interfície és molt fàcil d’usar.
La dotació que ha concedit el Departament d’Ensenyament ha permès adquirir aquest robot per al cicle de Grau Superior de Regulació i Control Industrial i Robòtica. És un cicle nou que incorpora el temari de robòtica al de regulació i control industrial, seguint les directrius del Departament. Els alumnes d’aquest cicle obtenen una formació amb un perfil polivalent, orientada al manteniment d’electrònica i mecànica, i també inclou coneixements de pneumàtica i hidràulica. |
 |
Les sortides professionals s’orienten a la producció mecànica, soldadura robòtica, emmagatzematge, control i manipulació d’objectes. Un exemple molt clar de l’aplicació d’aquestes màquines en processos productius el trobem al sector de l’automòbil, on els robots articulats són molt utilitzats en la soldadura de la xapa i de la carrosseria del cotxe.
El cost d’un robot com aquest pot arribar als 25.000 euros per a un client industrial. En aquest cas, però, l’institut va aconseguir un descompte important pel fet de tractar-se d’una institució educativa. L’estalvi va venir, sobretot, en el preu de la compra de llicències del software controlador.
Quan vam visitar l’aula-taller els alumnes encara no feien el robot. De moment, els professors Guillermo Márquez, Àngel García, Pep Vidal i Damià Méndez estan tractant de descobrir-ne totes les funcionalitats, però ens van assegurar que a partir del proper curs ja estaria completament operatiu.
Pel que fa a l’interès a matricular-se en cicles formatius, Damià Méndez va comentar que no han notat l’impacte negatiu que podia haver suposat el fet de pagar una quantitat per accedir als cursos, una novetat del darrer any. De fet, la matrícula gairebé es va omplir, seguint la línia d’interès creixent a cicles formatius que mostren els joves i no tan joves que volen millorar les seves expectatives laborals.
Ànims, una cosa així s'ha de valorar, i molt.
|
L'estafa, mal anomenada: crisi
Avui dia si ens interessem per les notícies, a través de la premsa escrita, de la televisió, de les converses que tothom porta a terme, ..., ens adonarem que la paraula més utilitzada és: “ crisi”. Crisi, crisi de valors, són paraules que estem cansats d’utilitzar diàriament, des de fa ja massa temps. Encara que no estic d’acord que es digui que és una crisi. Per mi, i per molta gent, el que hi ha, amb molta seguretat, és una estafa col·lectiva en la qual hi ha l’estafador (classe dominant) i l’estafat (classe dominada). Tots dos estan establerts en les societats existents al llarg de la història; per tant, des de temps immemorials, i encara que no ho sembli, és pot dir que hi ha hagut poc transvassament d’elements d’una a l’altra part. Curiosamen,t aquesta estafa col·lectiva es dóna, amb més força, en una àrea determinada: la llatina mediterrània, en els països mediterranis de la UE, en uns percentatges elevats si els comparem amb els països del centre o nord d’Europa. |
|
 |
Sempre que surt el tema, què en els crèdits que imparteixo, és inevitable, els dic als alumnes que la humanitat ha evolucionat (sanitat, benestar social, ...)que el decorat de fons ha canviat (edificis, carrers, mitjans de transport-locomoció, ...) però què la qüestió social, els seus paràmetres, continuen en la seva mateixa essència: impertorbables. Per tant sense canvis. És evident que un petit percentatge d’humans controla, ..., a un gran percentatge de l’espècie humana ... Tot segueix igual, i d’alguna manera encara estem als nivells de l’edat mitjana on hi havia els poderosos senyors feudals i la plebe, amb totes les seves conseqüències. |
Doncs bé, tornant al nostre temps i, situant-nos en l'època de la mal anomenada “transició”, o sigui, el pas de la dictadura a la democràcia, en aquesta transició del tot incorrecte, com s’està demostrant aquests dies, la classe poderosa (oligarquia) ha estat ocupant els llocs claus de poder i de direcció “democràtica” de les masses socials. Els febles ens hem confiat pel creixement de les classes socials de tipus mitjà, i a partir d’aquí han començat, a través de la corrupció, etc., a estafar-nos (preferents, interessos abusius dels bancs, elevat preu immobiliari...) amb la inadequada utilització dels fons públics desviats cap els camps d’interès de les classes poderoses, que finalment són les que llegislen aquest seu interès. Tot aquest relat ha passat i està passant en la nostra àrea d’influència europea, però també en altres parts del món, occidental, entre altres, i ha tacat com una taca d’oli a causa que estem en un sistema globalitzat; així doncs podem dir que l’estafa afecta tot el món i, per tant, si no hi posem remei els fonaments de la nostra civilització se’n van en orris. |
|
Actualment, hi ha moviments, civico-socials, que comencen a reaccionar davant d’aquesta davallada en què les capes baixes imitjanes de la societat tenen molt a perdre i molt a dir per assolir un canvi global en la direcció de les classes dominades que integren un percentatge al voltant del 90%.
Si volem un canvi radical, necessitem que des de les famílies i des de l’escola i en tots els àmbits socials passem a aplicar l’ètica, l'educació, els valors humans i tota mena de conceptes positius que ens portaran a conquerir la felicitat i el benestar d’aquesta gran majoria i, perquè no, també de la minoria. Però controlada perquè els qui l'han feta no tornin a incidir, només, en els seus interessos. |
|
Manel Ventura
Professor de FOL
|
|
