Els smartphones, o telèfons intel·ligents, són uns dispositius molt complets, plens de complexos detalls, molt desenvolupades aplicacions, capacitats, però és, a més, un producte molt influenciat entre la gent jove, increïblement també sobre els que guanyen menys de quinze mil euros anuals. Però les dades ja no es queden aquí, sinó que continuen fins als adolescents i, fins i tot, en nois que no arriben als dotze anys d’edat, encara que en minoria.

Aquests productes tan “meravellosos” han encantat la gent jove i fan que nens des de deu a quinze anys tinguin aquests smartphones, quasi sense que els importi el preu. Hi ha qui es pregunta: realment val la pena gastar-se tots uns estalvis només per tenir un mòbil? Per aquests joves sí. Es veu que el jovent d'avui està molt avençat en temes del tipus tecnologia informàtica i, encara que abans n’eren totalment independents d’aquest tipus de dispositius tan complets com els smartphones, ara aprofiten al màxim les seves capacitats i en treuen tot el suc que tenen, acostumant-se a aquesta tecnologia.

Però, què pot tenir un smartphone perquè agradi a tothom? Doncs ho té tot; té la principal funció, que és la de trucar i enviar missatges. també la capacitat de navegar per Internet i connectar-hi per fer que funcionin milers d’aplicacions més, tals com les xarxes socials, que són tota una revolució en el dia a dia del jovent, i per tant, poden també enviar missatges d’un dispositiu a un altre, mitjançant la connexió multimèdia. A més de la connexió a Internet, té més aplicacions com la de la càmera. Tot dispositiu que es consideri smartphone, ha de tenir una bona càmera amb molts “mega-píxels” i ha de tenir la funció de poder compartir les fotos per totes les vies possibles, ja sigui la xarxa de mòbil, l’Internet, Bluetooth (connexió sense cables que es manté amb un altre dispositiu que sigui a prop i emeti el senyal) i NFC, que és un senyal que permet interactuar amb altres dispositius que tinguin aquesta capacitat, per compartir tot tipus d’arxius. Però, a més de la seva funció de comunicació, també té la d’entretenir, amb tot tipus d’aplicacions virtuals, com poden ser jocs, lectura de llibres electrònics, reproductor de música i vídeos... Però el que més triomfa en aquests smartphones sobre el jovent són els jocs, ja que en pot tenir milers, preparats especialment per ésser utilitzats en dispositius mòbils i smartphones. N’hi ha que són capaços d’introduir la tecnologia pròpia de les màquines específiques per als jocs, les consoles. Posem el cas de la PlayStation. Hi ha smartphones que funcionen i estan dirigits específicament per a aquells que els vulguin principalment per jugar-hi, ja que estan adaptats a les necessitats dels jugadors.

Això, tot i que és innecessari, és agradable de tenir. Tens tot el que vols a l'abast de la mà (o almenys és això el que ens volen fer pensar).

Aquesta proposta va fer que triomfés considerablement, sobretot entre els adolescents.

Però no es pot donar tota la responsabilitat als adolescents, tot i que són els principals responsables. La permissivitat dels tutors legals sobre aquests nois és, tot i que en poca proporció, una part de la causant d’aquesta manera de fer, a més de l’aptitud econòmica.

No obstant, com ja s’ha explicat abans, el 56% dels joves entre divuit i vint-i-quatre anys que cobren menys de quinze mil euros l’any, han adquirit un smartphone. Les causes poden ser moltes, però la principal és que alguns d’aquests joves encara viuen a la casa familiar i no han de fer front a despeses extraordinàries, com és la hipoteca, la factura del gas i la llum, i els aliments que entren a la casa.

Què és un smartphone

• Disposar de GPS
• Permetre la instal·lacióde programes de tercers (APP)
• Utilitzar qualsevol interfície per a ingressar dades,
• com per exemple el teclat QWERTY, pantallatàctil.
• Permetre’t ingressar a Internet, ja sigui per connexió Wi-Fi com per connexió per tràfic de dades proporcionat per la teva operadora de mòbil
• Posseir una agenda digital, administració de contactes
• Permetre llegir documents en distints formats, entre ells els PDFs i arxiu de Microsoft Office
• Ha de tenir un sistema operatiu. El més conegut és Android, perquè té més prestacions, més apps. Després n’hi ha l'IOS, que està reservat exclusivament a dispositius de l’empresa Apple.
• Permetre fer de tot al mateix temps, així com rebre trucades, revisar la teva agenda mentre veus uns vídeos en el reproductor, o mentre sincronitzes el teu dispositiu amb altres, i tot això sense necessitat d’interrompre cap de les feines, més o menys com quan estàs al teu ordinador, que obres finestres i totes funciones a la vegada, no com en un telèfon mòbil convencional.

Permet obrir, crear i editar arxius de diversos formats com el Microsoft Office, si s’ha baixat l’app corresponent.

Els smartphones solen ser més grans que els telèfons mòbils convencionals, tenint de compte que han de realitzar més tasques i, per tant necessiten més maquinària. Tot i així, no és un inconvenient per a l’usuari ja que com més gran sigui la pantalla tàctil, o el teclat QWERTY, més còmode és el seu ús.

Un dels primers smartphones d’última generació en centrar les seves tasques a la pantalla tàctil va ser Apple, amb el seu primer smartphone, l’iPhone (2007), que a més va innovar amb la seva interfície multi-tàctil, és a dir, permet realitzar operacions amb la utilització de més d’un sol dit. També va destacar el seu navegador web, el qual va ser qualificat com a “molt superior que cap altre que hagi fet servir abans”. Després va llençar un nou model, incloent l’App Store, una botiga d’aplicacions.

L’iPhone ha inspirat altres companyies, com Google a desenvolupar tecnologies semblants, creant finalment el sistema operatiu Android, amb la botiga d’aplicacions Android Market, més tard actualitzada a Play Store.

Aquests dispositius d’última generació, sembla que han de ser l’origen d’un producte tan revolucionari i innovador, però el primer smartphone que hi va haver va ser l’IBM Simon (creat el 1993, primera venda el 1994), amb pantalla tàctil, calendari, accés al correu electrònic.

El seu preu no baixava dels 899 dòlars. Tot i així, van vendre deu mil dispositius en els primers sis mesos.

Després de veure l’èxit dels smartphones (o telèfons intel·ligents), també s’hi han apuntat les Smart TV (televisió intel·ligent), que incorpora nous complements, com l’accés a les xarxes socials i per tant a Internet, al navegador web. També es poden instal·lar software a la televisió i utilitzar-la com si d’un ordinador es tractés. També se li poden connectar teclats físics com els de l’ordinador i altres dispositius externs gràcies a les seves entrades o ports.

Tal i com hem vist en els smartphones, en les Smart TV també hi ha l’App Store, que és la tenda d’aplicacions per instal·lar al televisor. Tenen el seu propi sistema operatiu. Les pantalles són a més, LCD o LED, que són d’última generació. Aquestes són molt fàcils d’utilitzar i és fàcil interactuar amb elles. N’hi ha que fins i tot que són capaces d’utilitzar la mateixa mà com a comandament a distància, gràcies a una càmera que ve incorporada. O la mateixa veu per a encendre’s o apagar-se. És tot molt intuïtiu.

-Navegar per Internet.

- Connectar-se a diverses xarxes socials, correu electrònic, tot això des d’una aplicació o app, o des del mateix navegador web.

- Veure i enregistrar pel·lícules, sèries, documentals...

- Tal i com hem dit abans, instal·lar software, programes.

- Visualitzar pel·lícules en un ambient de cinema.

- Tenir entrades per a dispositius d’emmagatzematge extern, USB.

- Funcionar com a equip de música.

- Compartir arxius i altres continguts multimèdia.

- Baixar vídeos, músiques, etc.

- Veure canals de televisió per Internet.