Professor de l’institut Alt Penedès de Vilafranca del Penedès, arqueòleg i casteller dels Castellers de Vilafranca. Ha treballat en la docència 36 anys, des de poc després del franquisme, fins a l’actualitat quan està a punt de jubilar-se.

“Mai m’he qüestionat aquesta mena de preguntes. Sempre m’he adaptat a les condicions del moment. Vaig convivint amb el que em trobo.”

1. Per què dedicar-te a l’ensenyament?

No és vocacional. Una de les possibles sortides que no eren pròpiament de la seva carrera, l’arqueologia, era la docència. En un principi l’havia descartat perquè no li entusiasmava el tema, però finalment va agafar feina de professor a l’institut Alt Penedès. Després dels 36 anys en l’ensenyament creu que ho ha fet prou correctament.

“Va ser com a alternativa a... De rebot. No és vocacional.”

2. Has notat algun canvi en el comportament dels alumnes des que vas començar fins ara? Quin/s?

Creu que, sobretot, el que ha canviat és ell. Lògicament l'alumnat també ha canviat, ja que en 36 anys els valors socials han anat canviant.

“Sincerament, podria ser que el que ha canviat sigui jo. L'alumnat també ha canviat, ha de ser així.”

3. Com veus l’ensenyament públic? Ha millorat o empitjorat des del teu començament en la docència?

La seva generació venia del franquisme, un ensenyament públic molt tancat i antiquat,i els va tocar treballar molt per millorar. Posant-hi il·lusió o simplement pel que s’havien trobat van esforçar-se molt. Ell venia de FP que estava molt desprestigiada i, per tant, els va tocar treballar més que els del Batxillerat. Opina que per part de l’administració, tant dretes com esquerres, va haver-hi una “traïció” a l’ensenyament públic, on se’l veia com un més a més després de la privada.

“Potser perquè érem joves, teníem il·lusió o simplement pel que ens havíem trobat després del franquisme vam esforçar-nos molt.”

4. Creus que s’han tret coses que es feien abans i que s’haurien de recuperar? Quines?

No n’és conscient. Ell sempre ha viscut el present, s’adapta al seu entorn tan bé com pot. És Homo Sapiens.

“Sempre he viscut el moment.”

5. Amb els anys d’experiència, coneixes possibles mecanismes per millorar l’ensenyament? Quin/s?

No creu que sigui la seva feina buscar mecanismes per millorar l’ensenyament. Ho deixa pels polítics, tot i que sovint no sàpiguen tampoc com fer-ho.

“Són coses de política, sovint deficitària.”

6. Des del teu punt de vista, les noves tecnologies han aportat alguna millora en el rendiment escolar?

Troba que no quan no se’n fa un abús d’elles. Si només fossin una simple eina per millorar l’ensenyament, llavors sí, però està en contra de les tecnologies com a finalitat.

“Per sobre de tot hi ha la tecnologia de la pròpia intel·ligència humana, i aquesta no pot ser substituïda per res.”

7. Veus necessàries o/i convenients les retallades en educació que s’estan aplicant?

No sap dir si són estrictament necessàries, però té clar que no són convenients.

“Si limiten esforços limiten resultats.”

8. A Finlàndia, els pares tenen dret a assistir a les classes on van els seus fills. Com veus aquesta proposta?

Considera que tenim idealitzada Finlàndia. Es qüestiona com és possible que sent tan perfectes en educació com es diu, tinguin un 15% d’extrema dreta. Així doncs, poder no cal fixar-nos en aquest model. Té clar que no estem bé pel que fa a l’ensenyament, però poder Finlàndia tampoc està tan bé.

Considerant el tema dels pares a les aules ho veu perillós. Dubta sobre el comportament que adoptarien els pares. Una cosa és relació professor-alumne-pare i l’altra ciutadà-ciutadà.

“Trobo que estem emmirallats en Finlàndia. No hauríem de seguir un model on té el 15% d’extrema dreta. Nosaltres no ho fem bé, però segurament ells tampoc fan el que seria correcte.”

9. Tu que ets casteller, veus alguna similitud entre la colla i l’educació o l’escola pública?

Veu una bona similitud. L’interclassisme, tant en els castellers com en la pública si pot trobar tota mena de gent, la gent que forma el carrer (“el que passa al carrer”). Així doncs, són un món integrador, on hi trobem tota mena de persones sense excloure a ningú.

“El que passa al carrer, és el que trobarem a l’escola. Són mons integradors.”

10. Serveixen les vagues? Hi ha alternatives millors? Quines?

Per l’experiència viscuda creu que no serveixen. No ha pensat alternatives millors. Com que l’ensenyament no produeix res material, no serveixen de res les vagues.

“No produïm, per tant, les vagues no serveixen.”

11. El professorat té certa llibertat per ensenyar o esta massa pressionat per la matèria obligatòria a impartir?

Des del seu punt de vista té total llibertat. Sempre complint amb el contingut obligatori.

“Tota la vida he intentat que el meu alumnat aprengui a pensar per si mateix.”

12. El sistema educatiu ens fa lliures o ens adoctrina?

Al tenir total llibertat per ensenyar, alguns professors poden escollir l’adoctrinament i d’altres intentar que cada alumne pensi per ell sol. Tot i així, opina que sempre és millor tenir llibertat a l’hora d’ensenyar que no tenir-la.