Josep Lluís Moran és professor de l'àrea de Tecnologia de l'Institut Alt Penedès. Durant vuit anys, ha estat al capdavant de l'equip de Coordinació Informàtica del nostre institut. Fins fa poc, ha estat corresponsable de dos projectes pioners al centre: el Pla de Millora i Projecte d'Autonomia de Centre (PAC). Part del seu treball es reflecteix en la infraestructura informàtica i audiovisual de què disposem actualment.

- Quants anys fa que ets a l’institut? Has treballat en altres instituts? Quins?

Treballo en aquest institut des de fa divuit anys. La meva experiència com a professor va començar fent substitucions de curta durada en altres centres de la demarcació de Tarragona (Tarragona, Cambrils, Tortosa i Móra d’Ebre).

- Quins estudis has cursat per formar-te? Sempre has estat professor? De què has treballat abans?

He cursat estudis d’enginyeria industrial, especialitzant-me en electricitat i electrònica. Posteriorment vaig cursar el postgrau de “formació de professors de tecnologia”. I desenes de cursos, principalment de l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Al llarg d’aquests anys, he compaginat el meu treball de professor en aquest centre, amb altres experiències, com la de treballar com a professor a la UPC de Vilanova i la Geltrú, o ser formador d’altres professors, en cursos presencials i telemàtics.

Abans de començar com a professor vaig treballar en altres tipus d’empreses: delineació, administració, encarregat d’instal·lacions, logística i tecnologies de l’automoció.

- T’has plantejat mai deixar l’ensenyament i dedicar-te a alguna cosa relacionada amb la informàtica?

Fins ara, no m’ho havia plantejat mai, encara que he tingut algunes oportunitats per dedicar-m’hi a altres feines del món informàtic. No sabem què pot passar en el futur, però tal i com estan les coses, no és una opció totalment descartada.

- Què t’ha aportat la docència? I els alumnes?

La docència m’ha aportat moltes coses, entre elles, aprendre moltes coses dels altres membres que formen la comunicat educativa, i dels propis alumnes. A més a més una cosa molt important: tot canvia molt ràpidament, la qual cosa ha de fer-nos entendre que nosaltres ens hem d’anar adaptant a les noves circumstàncies, entre les quals tenen una gran importància, en aquest segle, les TIC, especialment al món de l’ensenyament.

- Sabem que has format part durant els darrers anys de l’equip impulsor de la incorporació de les TIC al centre. Et va suposar molta feina? Estàs orgullós dels resultats?

Durant els darrers vuit anys he estat coordinador TIC, coordinador del pla de millora i del projecte d’autonomia de centre o cap de seminari d’informàtica d’aquest centre. He treballat amb un equip de persones, amb gran dedicació al projecte que vam dissenyar amb l’objectiu de donar nous aires tecnològics al centre.

- Has complert tots els objectius que tenies a la vida?

He complert els principals objectius que tenia, però en una societat que canvia tant ràpidament, contínuament van apareixent noves situacions amb nous problemes a resoldre, la qual cosa provoca que hagis de buscar solució als nous reptes que et va presentant la vida.

- Quin tipus de llibres llegeixes? I quin tipus de música escoltes? I les teves aficions, quines són?

Llegeixo diferents tipus de llibres, però els que més m’interessen són els relacionats amb el món de la ciència i la tecnologia. En aquests moments estic llegint “El camino de Steve Jobs”, de J. Elliot.

Escolto música variada, però la que més m’agrada és de tipus pop. La meva principal afició és l’esport. El que més m’agrada és el tennis.

- Creus que es pot viure sense informàtica? Per què? Per què els nens tenen més facilitat per aprendre a fer servir la informàtica?

Evidentment que es pot viure sense informàtica, com sense moltes altres coses de l’àmbit tecnològic, però això no significa que aquest àrea no sigui útil. M’explico: tenir uns mínims coneixements d’informàtica suposa més avantatges que no pas inconvenients. El problema és que moltes vegades responsabilitzem la informàtica de la nostra manca de coneixement. L’experiència en aquest camp em diu que tenir uns bons coneixements millora la productivitat i l’eficàcia del professional de qualsevol àmbit, inclòs de l’ensenyament, fet perfectament constatable.

Pel que fa als nens, les noves generacions tenen més facilitat per aprendre a fer servir la informàtica perquè ja han nascut amb ella, així de simple. Tot allò que incorporen com a hàbit natural en el nostre dia a dia, forma part de nosaltres. En paraules d’un alumne: “Com es podia viure abans sense internet o sense informàtica?”.

- Creus que el Departament d’Ensenyament dona els suficients mitjans als instituts perquè l’alumnat pugui gaudir de bons equips informàtics?

A causa de la situació econòmica actual, les retallades estan provocant que els centres educatius no disposin dels suficients recursos econòmics i humans per mantenir, no només l’infraestructura informàtica física, sinó també tota la seva configuració, les plataformes de programari, els entorns virtuals d’ensenyament i aprenentatge, tot plegat tant o més important que l’infraestructura.

- Creus que queda alguna cosa per fer a les instal·lacions de l’institut per millorar-les a nivell informàtic? Què en penses de la feina que has fet?

L’institut disposa d’unes bones instal·lacions informàtiques. Ara bé, amb això no n’hi ha prou. S’han de mantenir, tant pel que fa al maquinari (ordinadors, connexions, etc) com al programari i plataformes educatives i de gestió (moodle, intranet, web, intraweb, etc). Tal i com he explicat a la pregunta anterior, és fonamental disposar de recursos humans i econòmics per, si més no, mantenir-les.

La feina que he fet en aquest camp, amb els meus companys, considero que ha estat un èxit. Però ha de tenir continuïtat. Seria una llàstima que es perdés aquesta inversió, tant a nivell econòmic com d’implicació i feina d’un equip de persones. Una de les claus de l’èxit del projecte ha estat l’equip humà. Vull aprofitar per agrair-los el seu gran esforç i dedicació, sempre pensant en un únic objectiu: el benefici per al centre.

Josep Lluís Moran

Coordinador d’Informàtica, PAC i Pla de Millora durant els darrers vuit cursos

Ens sembla molt normal poder utilitzar les TIC en qualsevol situació de la nostra vida diària: per fer un treball, buscar informació via internet, enviar un correu electrònic, omplir el nostre temps lliure, etc. Si en alguna cosa les TIC es caracteritzen és en el fet que donen resposta a una infinitat de situacions comunicatives de tot tipus.

Avui veiem tot això com una cosa natural, com si haguessin estat aquí des de tota la vida. Si per alguna raó ens veiéssim sense elles, ens sentiríem desassossegats, com si ens faltés quelcom que ens és imprescindible per viure. Com ha estat possible que, malgrat les dificultats, se n’hagi imposat el seu ús?

És evident que si avui tots en som usuaris acceptablement bons és perquè hi ha hagut algú al nostre costat que, gairebé imperceptíblement, ens ha anat ensenyant i guiant les nostres primeres passes.

Miguel de Unamuno, extraordinari personatge basc, avui reconegut per la seva vàlua com a filòsof i escriptor en llengua castellana, ens ha deixat el concepte de la "intrahistòria". Deia aquest escriptor que els personatges de la intrahistòria són totes aquelles persones que s’aixequen cada dia per assistir al seu treball, persones anònimes que, amb el seu esforç diari, contribueixen al benestar de la societat, persones que no surten als llibres d’història, però que són allà, fent possible que el país creixi i vagi endavant.

L’Institut Alt Penedès, sens dubte, també ha tingut i té actualment els seus personatges de la intrahistòria en relació a la posta en funcionament de l’ús i incorporació de les TIC en el treball de l’aula i del centre.

No podem entendre l’educació sense aquesta eina que són les TIC, imprescindible pel bon desenvolupament de l’ensenyament. Perquè les TIC estan presents en totes i cadascuna de les matèries. De la mateixa manera que no podem prescindir del llapis, bolígraf o de la goma d’esborrar, eines necessàries pel treball a l’aula, tampoc podem prescindir de les noves tecnologies.

Un dels primers aprenentatges que es fan a l’aula d’informàtica consisteix en dissenyar adequadament un document: respectar els marges superiors i inferiors, els espais interlinials, aliniar el text després d’un punt i a part i iniciar un nou paràgraf... Aquest aprenentatge, traslladat a l’ús del paper en les matèries d’humanitats, ajuda a conscienciar l’alumnat que l’escriptura comporta un ordre.

L’ús del programari de presentacions, per posar un altre exemple, és fonamental per la seva utilització en totes les matèries. Requereix en l’alumnat la capacitat de resumir i de saber presentar de forma clara i suscinta les idees fonamentals d’un text, una unitat didàctica, etc. L’ús de les presentacions contribueix al desenvolupament de la creativitat en l’alumnat: l’ús dels colors, tipus de lletra, imatges, música, l’animació de les diapositives, el disseny en definitiva d’allò que es presenta, tot és art. Dibuix, música, matemàtiques, llengua, tecnologia..., totes les matèries estan presents en aquest treball d’exposició, independentment del tema que es tracti.

Un altre aprenentatge important és el bon ús d’aquesta meravellosa eina que ens ofereixen les noves tecnologies. Molts joves fan servir les TIC per omplir els seus moments d’oci, per interrelacionar-se amb els altres companys, amb persones que no coneixen. El docent haurà d’ajudar l’alumnat a discernir els bons usos dels que no són tan bons o, fins i tot, dels contraproduents.

Volem pensar que el canvi de la llei educativa no talli de soca-rel aquest potencial que suposen les noves tecnologies, que no subestimi el seu valor en l’entorn de l’educació.

No hem d’oblidar que la comunicació és un element bàsic de tota interacció humana. Els processos comunicatius es constitueixen en elements substancials per a la vida dels grups organitzats i, naturalment, també per a la vida de les institucions educatives, particularment sensibles a les dinàmiques comunicatives. No hem d’oblidar que les TIC ocupen avui un lloc rellevant en els mitjans de comunicació. És l’últim crit social, una incorporació que cada dia que passa va adquirint major perfecció.

Les institucions educatives són organitzacions socials que necessiten desenvolupar un elevat nivell de comunicació i informació que faci possible la participació i el consens entre els diferents membres de la comunitat per assolir els seus objectius amb eficàcia.

La societat va evolucionant. Per aquest motiu, el sistema educatiu s’hi ha d’anar adequant, utilitzant entre altres eines les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). La introducció de les TIC en l’estructura del nostre centre ha suposat diferents canvis significatius en la manera d’impartir coneixements i en la gestió general de la informació. Els nois i noies que arriben al centre formen part d’aquest món digital i el professorat ha d’estar integrat en la seva utilització, per tal de poder donar resposta a la necessitat d’aquells.

També és important estudiar la forma en que els alumnes accedeixen a la informació i l’utilitzen, adaptant la metodologia del professorat a l’hora d’impartir classe i així donar resposta a aquesta moderna realitat.

El centre s’ha hagut d’adaptar i organitzar els seus espais per al seu ús, així com també els seus processos d’ensenyament-aprenentatge, per tal de que l’alumnat en pugui treure profit.

Aquests canvis han estats possibles gràcies a l’aposta del centre per adaptar-se als nous temps i a un equip de persones motivades en la seva execució. Els seus eixos vertebradors han estat:

Però hem de pensar que no n’hi ha prou amb arribar a aconseguir una estructura sòlida i estable, sinó que també s’han de continuar dedicant uns recursos econòmics i personals destinats al seu manteniment. De no ésser així, perilla la seva continuïtat, ja que cada dia que passa les TIC influeixen més en les nostres vides i les necessitem per créixer.

És increïble la velocitat amb què avança la tecnologia. Cada dia que passa surten al mercat noves eines TIC, les quals fan que augmenti encara més l’esquerda tecnològica. Hem de procurar que aquesta situació no es produeixi en els centres educatius, llocs que han de servir de referència per als futurs habitants d’un país.

No voldria acabar sense fer la següent reflexió: no hem d’entendre les TIC com un luxe, sinó com una necessitat que serveix com a eina per ajudar a solucionar problemes.

Hem d’entendre que el nostre alumnat ha nascut i està desenvolupant la seva ment en l’era de la informació, que el seu pensament s’està estructurant des del desenvolupament d’aquesta competència comunicativa.

Avui pretenen posar pals a les rodes al nostre desenvolupament tècnic. Si ens retallen també el dret a l’ús de les noves tecnologies... quin futur ens espera a tots plegats?

Jaume Gaya i Josep Lluís Moran