El futur NINI

Avui en día es parla molt de la generació ni-ni, i molta poca gent sap de què tracta. Quan escolten per les notícies que cada dia va augmentant el percentatge i que la crisis és una de les grans causes d'aquest augment, la gent es pregunta que és una persona ni-ni. Es considera, que un jove sense estudis ni treball, que oficialment no està buscant-ne perquè no està inscrit a l'INEM (Institut Nacional de Treball), que té desgana per la vida i que tampoc té interés per a millorar s’anomenen les persones ni-ni. Aquestes persones no tenen res més a fer que estar estirats al llit o al sofà, com els vingui de gust, mirant la televisió o la pantalla de l'ordinador, que viu del manteniment patern, és a dir, que gasten diners que cobren els seus pares cada mes amb el seu esforç a canvi de res; no tenen ganes de buscar-se un futur millor. Es tracta sovint de joves que no s'han independitzat econòmicament dels seus pares.

A l’actualitat, a Catalunya hi ha un 23% de persones joves entre els 18 i 25 anys que ni treballen ni estudien; i a Espanya el percentatge és del 23,7% dels joves entre 15 i 29 anys. Aquest percentatge pot afectar molt a la propera generació. Quan els pares dels joves ni-ni es tinguin que jubilar, els seus fills no podran tirar endavant la seva família ni la seva casa, és a dir, la que viuen desde sempre ja que els seus pares els han matingut desde petits. En aquest moment dubtarán del futur que els esperara a tots a causa de que molts joves que no tindran els estudis obligats per tenir un mínim treball com a recollidor de brossa a les nits nocturnes o de camarer en un bar d’alcohólics, sense parlar del sou miserable que guanyarien, que no tindrien ni per poder-se independitzar en un pis de 20 metres quadrats.

http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTn4bchjPgvTw73yl_JN5yT8aA8_FGryNnkda25TdjIdQT4SzkQ

Es considera que un percentatge tant alt de joves que no tenen cap ocupació té la categoria de negatiu. Alguns ho expliquen pel fet que "els joves són les víctimes d'un sistema d'educació deficient i d'un mercat de treball heretat del franquisme". El fracàs escolar a Espanya volta el 30% des dels anys 90 i l'any 2010 l'atur juvenil a aquest Estat ha arribat al 40% de mitjana.

Alguns distingeixen entre els joves que no treballen perquè no poden trobar feina, dels que no busquen feina, i dels que l'objectiu dels quals és no treballar, com veuen que fan per exemple alguns famosos que surten a la televisió.

La crisi també està afectant molt en aquest tema. La gent que està estudiant batxillerat i s'està traient mestratges els està costant molt trobar una feineta per poder-se pagar el pis de lloger i anar tirant una miqueta, però la gran majoria estudien fora de casa seva i els pot sortir més económic buscar-se un lloc per viure prop d'on estudien.

Encara que sembli que estiguem dient que tots els joves no estudien ni treballen no és així. A Catalunya hi ha 216.000 persones joves entre 19 i 29 anys que no treballen ni estudien, uns 110.600 que busquen feina, mentre que els 105.500 restants no ho fan.

http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTTdjgurl3ta1vdDuZOcvrk3_7imRl-Ld9Q19lbCijspCunDyQBuw

Antigament, ales persones que no treballaven ni estudiaven els anomenaven bohemis. Eren uns grups socials que tenien una forma diferent de viure la vida, amb una escala de valors diferents a la burgesia i normalment eren artistes i intel·lectuals. Alguns d'ells portaven una vida gens reglada. Els agradava veure el món des d'una altra perspectiva.

Aquesta gent pensa que els diners surten de sota les pedres, que els seus pares van a treballar perque els hi regalin els diners i només els hi agrada viure del ''cuento''.

Després de cercar aquesta informació sobre els ni-nis, he arribat a la conclusió que la societat ha permés que aquesta gent arribés a aquest extrem de vida vivint d'una manera bohémia. Això vol dir, que si aquestes persones no fossin tant negativies, dediquesin esforç i treballessin les capacitats que tenen més baixes podrien arribar a treures uns estudis, buscar un treball i fins i tot superar-se a elles mateixes.

En alguns racons del món, com a l'África, persones sense cama juguen a futbol i corren amb les moletes sense donar gaire importància al seu físic, amb un únic propòsit, en aquest cas jugar a futbol, i apartar tots els obstacles que se'ls fiquin per davant. Això és un gran exemple que l'esforç i dedicació et pot influenciar perquè puguis arribar allà on tu et proposes.

La conclusió final és que si una persona té valors i els treballa pot arribar a millorar i aconseguir les seves fites personals. Tingueu il·lusions, i realitzeu-les.

Mireia Martínez Morató

4rtA