Homenatge a Pere Calders |
|
Aquest curs, l’alumnat de l’assignatura de Literatura Catalana de 2n de Batxillerat, tutoritzats pel professor Jaume Gaya Catasus, ha participat en l’homenatge que Vilafranca ha retut a Pere Calders el 26 d’octubre al Centre Agrícol, en motiu del centenari del seu naixement. |
 |
 |
Com tots ja deveu saber, el nostre escriptor va venir al món l’any de l’enfonsament del Titànic, el 1912. Aquesta coincidència cronològica que l’atzar històric ha volgut brindar-li estava ple de premonicions molt suggestives del que havia de ser la seva obra. Semblava impossible que aquell gran transatlàntic toqués fons, i, amb ell, tots els principis socials i els valors culturals del món, com agradava de dir i vanagloriar-se a aquelles classes socials altes que es creien, com aquell gegant de ferro i d’acer, gairebé indestructibles. |
Després, la primera guerra mundial, el 1914, i la teoria de la relativitat, publicada el 1916, juntament amb aquelles primeres màquines infernals de l’automòbil i l’aeroplà, així com la ràdio, havien de trasbalsar la vida quotidiana de la gent. Ja res seria igual que abans, existien altres realitats, altres maneres de veure el món, altres valors, com posaven en evidència els moviments d’avantguarda, crítics sempre amb l’art convencional, oferint nous camins des de la seva creativitat. Una altra manera de percebre el món era possible. |
 |
I potser aquest és l’esperit del llegat caldersià. On són els límits de la realitat i els de la ficció, els de la veritat i els de la mentida, els de la solidesa i els de la fragilitat? Allò que ens pot semblar seriós, el sistema de valors sobre el qual construïm les nostres seguretats, els esquemes d’estabilitat i les normes de comportament que ens “inventem”, se’n poden anar a norris en un moment, com el Titànic. I tot això,que ens pot semblar absurd, incongruent i irreal, pot ser l’inici d’una reflexió meditada i profunda sobre l’existència humana. |
|
Calders era un home del seu temps, com nosaltres del nostre, que buscava un lloc en el món, com tots nosaltres. Un món, aquest, tan divers com contradictori, tan real com fals, on, a vegades, la veritat queda oculta. A l’acte, entre altres, van assistir el seu fill i la seva filla, que ens parlaren de l’home, del pare, de l’escriptor, de l’enriquiment personal que ens proporciona la lectura de la narrativa de Pere Calders. Júlia Garcia i Clàudia Domènech, 2n BAT
|
 |