Realment, l’experiència amb l’escriptora ha estat molt agradable, més del que em pensava. Al llegir el llibre, vaig pensar que ella seria una persona molt seriosa, que la xerrada es faria pesada, però no ha estat així, tot al contrari. Ha resultat ser una dona simpàtica i amb una manera de parlar que fa passar l’estona d’allò més bé. Li he preguntat quina és l’obra de la qual n’està més orgullosa. Ella m’ha respost que no en tenia cap de preferida, que totes eren diferents però que la de “El Crit Silenciat’’ n’era una, i a la vegada m’ha dit que aquesta en qüestió ha tingut molt d’èxit. M’ha agradat molt que digués que cada cop que una persona llegeix un llibre, com els que hem llegits de Nahid, la meva germana afganesa i La banda de la placeta, el llibre pren vida de nou, i això és allò que el fa tan especial. En definitiva, crec que s’hauria de fer més xerrades amb autors de llibres. Així, un pot entendre millor d’on ha sortit l’obra i els camins que ha seguit per fer-la. Isabel Cano

TRAJECTÒRIA PERSONAL Neix a Sabadell (1957) Col·labora en diversos mitjans de comunicació LLIBRES Té publicats una dotzena de llibres des del 2000, entre els quals destaquem: Nahid, la meva germana afganesa La banda de la Placeta (2002) (amb més de 15.000 exemplars venuts) Palestina, simfonia de la terra (2005) Algunes d’aquestes obres han estat traduïdes a altres llengües.

VISITA D’ANNA TORTAJADA

Vaig trobar interessant la visita de l’autora a l’institut. Conèixer el mètode d’una autora, les anècdotes de l’ofici, els problemes per trobar una editorial, quan cobren per llibre, com viu, em va agradar molt.

Sempre m’ha agradat anar a presentacions de llibres per conèixerl’autor/a i saber de què parla el llibre i decidir si comprar-me’l o no.

Finalment, agrair a l’institut, i especialment al Departament de Català, l’acte d’haver-nos portat l’autora a l'aula.

QUINA EMOCIÓ

La xerrada va ser interessant tot i que m'hagués agradat que parlés més sobre els llibres. Es va basar molt en com començar un llibre, què fer quan alguna idees et venia al cap, com ens podíem inspirar en buscar algun tema... Ens va donar uns quants consells.

Em vaig fixar molt amb una pregunta que un alumne va fer; ell va preguntar:

-L'opinió de la gent, en cas que sigui negativa, t'afecta?

I llavors l'escriptora va respondre:

-La veritat és que no. Jo ja sé que els meus llibres són molt interessants i molt bons, per alguna causa l'editorial me'ls publica.

Aquella resposta em va cridar molt l'atenció.

Em va agradar la xerrada, perquè va ser la primera vegada que havia vingut una escriptora i hi havia pogut parlar.