ELS VAMPIRS

Un vampir és una criatura fictícia. És un ésser amb aparença humana, però amb una alimentació particular: beu sang. Aquest líquid viscós li dóna molta vitalitat, força i potència. De vampirs, n'hi ha, i molts...

Acostumen a ser molt pàl·lids. Canvien el color dels ulls depenent de la seva set i no s’exposen al sol ja que els descobririen per la brillantor de la seva pell. No dormen així que tenen tot el temps del món (són immortals) per a buscar víctimes. Es poden alimentar de sang humana o, en pocs casos, sang d’animals. És molt difícil matar-los, ja que la seva alimentació els fa immunes a malalties i verins; així que, pels assassinats de vampirs, s’ha de pensar bàsicament en la incineració.

Llegendàriament, s’ha associat el vampir amb la ratapinyada, i també al fet que dormen en taüts, però no sempre es així. També són famoses les estaques i els alls.

A primera vista, la creença en vampirs sembla ser la més desgavellada de totes les supersticions. Els fantasmes, i fins i tot els homes-llop, semblen relativament racionals comparats amb la idea d’uns cadàvers que abandonen els seus taüts a la nit per xuclar la sang dels vius, però, les llegendes entorn del vampirisme han persistit des de temps immemorials, i encara hi ha qui la sustenta avui.

El problema que envolta les llegendes i creences relacionades amb els vampirs consisteix a separar la fantasia (per alguns això és tot el que hi hagi) de la veritat. A una persona racional és normal que contempli la recerca de “vampirs autèntics” amb una desconfiança més que considerable, ja que, com poden existir tals criatures? No seran només fruit de la imaginació?

Tot i que la lluita contra el vampirisme variava en certs detalls segons els llocs, sempre era dràstica, i no podia ser realitzada per persones porugues. La tècnica preferida consistia en clavar una estaca de fusta o de ferro al cor del suposat vampir. Sovint, el vampir així tractat feia una pudor repugnant, cosa que no té res de sorprenent, i en un cas es va descriure un cadàver que «es va inflar com una gran sangonera a punt de rebentar». Els processos normals de descomposició, amb els que molts lectors moderns disten d’estar familiaritzats, justificarien alhora l’olor insuportable i aquesta inflor grotesca, però els pagesos supersticiosos, terroritzats com estaven, no s’aturaven a considerar aquest fet quan es tractava d’eliminar per mitjans expeditius al «vampir». Un altre informe manifesta que «brollava en quantitat una sang fresca i de color escarlata, pel nas, la boca i certa part del cos que la decència impedeix nomenar». No obstant això, els que estan familiaritzats amb els efectes físics de la mort (infermeres, personal de les empreses funeràries i botxins, entre d' altres) saben perfectament que aquestes emissions no són rares quan es relaxen els músculs després de la mort, tant abans que s’instauri el rigor mortis com en deixar aquest d’exercir els seus efectes. Amb molt rares excepcions, els cadàvers es descomponen, però no tots els cadàvers no descompostos són vampirs.

Hi ha, però, detalls curiosos que semblen indicar que certs relats referents als vampirs assenyalen fets anormals i que val la pena investigar. S’ha dit que un dels «no morts» va plorar i va cridar amb ràbia quan li va ser clavada l’estaca. Això hagués estat certament notable d’haver estat l’home veritablement mort, però no resultaria tan estrany si hagués estat enterrat viu encara que tot semblés indicar la seva mort, és a dir, en estat de catalèpsia. I sembla ser que algunes d’aquestes històries han exagerat el temps que portava el «vampir» mort i enterrat, com veurem tot seguit.

I ara s’han posat molt de moda: s’han fet pel·lícules, sèries, etc com per exemple: tota la saga de crepusculo ( crepusculo, luna nueva, eclipse, i amanecer part 1 i 2) diaris de vampirs, mi niñera es un vampiro entre d’altres. La temàtica de totes té com a protagonista a un vampir/esa. Per exemple la saga de crepusculo ha tingut molt d’èxit entre els adolescents. En part tracta sobre una noia que té els pares separats i se’n va a viure amb el seu pare, allà coneix a un noi, del qual s’enamora però a mida que va passant el temps ella se n’adona quehi ha alguna cosa que no quadra, es un vampir, i arrel d’això ja se’n han fet 5 pel·lícules de la saga. Diaris de vampir. La sèrie segueix la vida d’una noia, que s’enamora d’un vampir que es troba en un triangle amorós amb el seu germà, germans perseguits pel seu passat amb una altra noia. La sèrie “mi niñera es un vampiro” va sobre uns nens que necessiten una cangur, però representa que és un vampir. Junts, eliminen tots els mals esperits de la ciutat.

I tot això és el que hem descobert sobre els vampirs ja que no és un tema gaire usual.

FINS A LA PROPERA MOSSEGADA!!!

Aida Miquel i Ariadna Granados

2n ESO