“Eric?”

Estava completament distret, però la crida del professor em va despertar de cop.

-Has fet el treball de Sant Jordi?- Preguntà, mirant-me i esperant una resposta.

Vaig trigar uns segons a reaccionar, però ràpidament em vaig adonar de la situació. Me n'havia oblidat completament, del text que s'havia d'entregar per la diada catalana; nogensmenys, esperava no haver-lo d'acabar fent des del dia que ens el va encomanar.

-No...- Vaig respondre, en un to baix i amb poca força, desitjant que no fos un treball que influís molt en la nota.

-Doncs afanya't, eh?- Digué, indiferent, i preguntà al següent de la llista.

Ara sí que estava entre l'espasa i la paret. Ja no tenia excusa, i havia de fer el treball sens dubte. Durant tant finals de primària com tota l'educació secundària obligatòria havia realitzat gran quantitat de textos literaris, i amb gust, però amb el pas dels anys hi havia perdut l'interès i cadascun d'ells se'm feia més pesat que l'anterior. Arribat l'últim any del cicle havia arribat a creure, ingenu, que passada la graduació ja no em tocaria escriure més obres d'aquest estil. Com és evident a aquestes alçades, no podia anar més errat.

“De què el penses fer?”, em preguntà el company del costat. Li vaig respondre que no en tenia ni idea i que m'ho hauria de pensar, però que dubtava que se m'acudís pas res d'interessant o que valgués la pena llegir.

Vaig apartar el tema de la meva ment i vaig seguir amb les classes, fins que va arribar el dissabte i vaig recordar el problema que tenia amb els deures de català, tasca que m'ompliria de neguit fins que no l'acabés. Se m'acabava el temps i encara no sabia què fer. Volia fer quelcom simple i sense pretensions, una història curta i no gaire embolicada; però la originalitat i la imaginació seguien sense respondre per molt que les pressionés, així que vaig decidir tirar pel dret i redactar un text sobre com no tenia ni idea de què escriure pel treball, relatant de forma curta i poc inflada el procés de “no-creació”. Típic, potser, però em serviria per sortir del pas.