Gota a gota, a poc a poc, cauen,

llisquen, xoquen, les sento en el meu cos.

L’ànima, de cop se’m desperta d’ aquest malson.

Quin dia tan estrany, tan plujós,

Jo, aquí estirada sense sentir el meu cos.

Aquell dia tan fantàstic,

quan tu eres la meva vida,

ara, de mica en mica, me la treus, te l’emportes.

Diguem una raó, treu-me d’aquest malson.

Tan sols recordcom queiengota a gota,

com plovia sobre els vidres del cotxe, com lliscaven i xocaven,

com feien de titelles al meu davant,

inconscients i sense sentit, culpables de l’accident.

Vaig caure sobre la herba,mullada, humida, viva.

Llums de color i soroll enlluernant,

els camillers se me’nportaran.

Perdo el coneixement, a poc a poc,

com les gotes que ara surten del meu cos,

ja no doneu vida, ara doneu mort.

Gota a gota, les sento en el meu cos,

L’ànima se’m desperta d’aquest malson,

atrapada a l’hospital, amb la mà enganxada.

Aquelles gotes que m’agradaven,

ara em fan por.

La meva vida s’alimenta gota a gota

i el que abans era una font de vida,