Sant Joan de Mediona és el nucli principal d’un municipi situat a la frontera entre les comarques de l’Alt Penedès i l’Anoia. Aquest treball de recerca pretén estudiar el seu creixement urbà i les causes que el van provocar. Sant Joan de Mediona és un poble modern, nascut a finals del segle XVIII. Què passa durant aquesta centúria que provoca que els medionencs formin un nou poble?

Primerament cal tenir en compte la millora de l’economia agrícola a tot el Penedès, sent aquest el període en que s’estendrà la vinya per tota la comarca. L’especialització de l’economia anirà acompanyada d’un tímid creixement demogràfic, que juntament amb l’obertura del comerç amb Amèrica, provocarà un petit renaixement en l’economia catalana i s’instal·laran fassines al llarg dels rius del Penedès, destinades a la producció d’aiguardent per Amèrica i el nord d’Europa.

En aquests moments de creixement econòmic i demogràfic es formarà el poble de Sant Joan de Mediona. I és especialment important destacar la causa de la ubicació del nou nucli. En aquella zona, ja hi havia un petit grup de cases i una església, la qual data del segle XIII, conegut com a Sant Joan de Conilles. Tot i així, la nova barriada no es construirà pròxima a aquest nucli primitiu, sinó a l’altra banda del riu Mediona. Aquest estrany fet és degut al pas del camí ral i de la carrerada de Capellades. El camí ral era una via d’orígens antics que enllaçava amb la Via Augusta a Sant Sadurní d’Anoia. On actualment hi ha Sant Joan de Mediona, era el punt on aquest camí ral es trobava amb la carrerada provinent de Capellades.Tots dos camins s’unien en un de sol fins a Santa Coloma de Queralt, cap a l'interior. Així doncs, els nous edificis del poble es van edificar al punt d’unió entre aquestes dues importants vies de comunicació. A més a més, la proximitat de la riera, va facilitar la instal·lació de fassines.

Altres causes com l’augment demogràfic produït durant al Revolució Industrial, la inseguretat durant les Guerres Carlines o la fil·loxera a França faran que al llarg del segle XIX, la barriada de cases coneguda com a Raval de Sant Joan passi a esdevenir un poble fet i dret.

Sant Joan de Mediona creixerà en un sol segle i es traçaran nous carrers que ens mostraran l’evolució de l’urbanisme català. La construcció d’aquests carrers, s’haurà d’adaptar a altres factors com poden ser un torrent, els dos camins, la propietat de les parcel·les, el riu o la topografia del terreny. No serà fins a la dècada de 1880 que s’edificarà l’edifici de l’Ajuntament, passant a ser Sant Joan de Mediona cap del municipi, en detriment de l’antic castell medieval. Durant aquesta època es produirà l’última etapa urbanitzadora del poble, la qual s’acabarà a principis del segle XX, quan es construiran els primers xalets dels indians. A partir dels anys 30, el poble deixarà de créixer urbanísticament, i la guerra i la postguerra iniciaran un procés de despoblament que no s’aturarà fins a finals de segle.

Finalment, el treball també analitza la relació entre l’economia familiar i l’hàbitat, de tal manera que s’obté uns habitatges tipus segons l’ofici o feina que feien els seus habitants. A Sant Joan de Mediona, doncs, es poden trobar tres tipus de cases diferents: la dels pagesos, la dels menestrals i la dels propietaris agrícoles.

La primera es caracteritzarà per la seva senzillesa, la segona per la seva majestuositat. Totes, però, estaran construïdes utilitzant els mateixos materials i les mateixes tècniques.

Cal remarcar, que Sant Joan de Mediona, com tots els pobles, encara té secrets per descobrir. Les conclusions del treball són raonades, però no definitives. Cal esperar, que la seva realització sigui el primer pas d’una investigació que pot durar anys.

Per poder veure l'entrevista que vam fer a l'autor d'aquest treball, feu clic a entrevista.

Marçal Díaz