trecs3

TRENCANT EL DOGMA DEL NEODARWINISME

El treball de recerca és el repte de tot estudiant de batxillerat. No només representa una part de la nota del batxillerat, sinó que també representa tot l’esforç i totes les hores que tu hi has dedicat, totes les dificultats que has tingut i tots els problemes que has hagut de superar. No és fins al final que t’adones que te n’has sortit i valores tota la feina feta.

Ara fa un any, al mes de febrer, em van demanar que escollís un tema. Jo feia temps que hi donava voltes, però tot i així encara no m’havia decidit. Finalment vaig sentir a parlar de l’hivern de la fam a Holanda, i vaig voler saber-ne més.

L’hivern de 1944-1945, a finals de la Segona Guerra Mundial, Holanda va patir un període de molta fam. Durant aquest període va morir molta gent, però també va deixar molts afectats. Per exemple, moltes de les persones que van patir malnutrició presentaven

d’adults problemes metabòlics (diabetis, colesterol alt...). Anys després, es van estudiar els nens nascuts al voltant del període de la fam. Es va trobar que, com que durant l’embaràs també havien estat en contacte amb la malnutrició, també tenien problemes de salut. El que va sobtar als experts (i a mi) va ser que a l’estudiar els néts dels primers afectats per la fam, tornaven a presentar-se problemes metabòlics.

Els problemes de metabolisme són adquirits al patir malnutrició, per tant no haurien de poder-se transmetre als fills, segons la genètica clàssica, però els nens que ja no van patir malnutrició (ni durant l’embaràs ni durant la vida), tenen problemes metabòlics. Per això aquest fet xoca completament amb la genètica que es coneixia fins fa poc més de quinze anys. Arran dels descobriments dels néts de l’hivern de la fam, es va començar a treballar en un nou camp d’investigació: l’epigenètica.

L’epigenètica tracta d’aquells canvis en la informació genètica que són provocats per l’ambient i que són transmissibles a la descendència.

A partir d’aquí, vaig establir la hipòtesi del meu treball: Pot ser que l’epigenètica sigui un tipus d’herència dels caràcters adquirits?

En el meu treball, doncs, vaig començar parlant de l’epigenètica i de totes les possibles modificacions que podia causar i vaig estudiar també el cas de l’hivern de la fam, per explicar els resultats dels estudis des del punt de vista epigenètic.

Per no centrar-me només en dades i xifres, vaig parlar també amb un investigador de Sant Joan de Déu que treballa en epigenètica, el doctor Josep Carles Jiménez-Chillarón. L’entrevista amb doctor Jiménez-Chillarón va ser una de les millors experiències del treball: vaig poder anar a un laboratori d’investigació real, em va ensenyar el seu material, la seva feina... i em va resoldre una pila de dubtes.

A més a més, també vaig poder arribar més fàcilment a les conclusions del meu treball, que només pel seu títol ja era una mica polèmic. Això és perquè la comunitat científica sempre havia desacreditat Lamarck, el defensor de l’herència dels caràcters adquirits, i en la introducció del meu treball jo gairebé el defensava.

Ara bé, les conclusions van ser diferents: Lamarck no estava del tot errat, però tampoc les seves teories han d’anar a missa.

L’epigenètica sí que demostra la possibilitat d’algun tipus d’herència dels caràcters adquirits, però Lamarck també defensava altres coses que no es compleixen.

Una de les parts més interessants del meu treball, encara que per un treball científic no sigui el més típic, van ser les implicacions ètiques. Poder influir en el DNA segons el què mengem, l’estrès, o altres factors de l’ambient implica que el que fem en vida no només ens afecta a nosaltres, sinó també als nostres fills, als nostres néts i potser encara més generacions.

Jean-Baptiste Lamarck

Això sí, no tot és dolent, ni de bon tros! L’epigenètica obra portes fins ara tancades i barrades, com ara la “reprogramació” de gens que provoquen alguns tipus de càncer, i per tant, la cura d’aquestes malalties, entre d’altres.

Clara Xiol, 2n BAT